NANOHÀBITAT

En un ecosistema, l'hàbitat és el lloc on viu la comunitat.

Consisteix en l'espai que reuneix les condicions adequades perquè l'espècie pugui residir i reproduir-se, perpetuant la seva presència.

Així, un hàbitat queda descrit pels trets que el defineixen ecològicament, distingint d'altres hàbitats en els quals les mateixes espècies no podrien trobar acomodament. (wiquipedia)

cartells exposicions

MATERNITAT

maternitat és una exaltació a l'amor que senten les mares vers la criatura que han gestat dins del seu ventre matern durant el temps de l'embaràs, que junts han viscut intensament dia a dia, moment a moment, batec a batec, per finalment engendrar un ésser únic i meravellós.

Aquest tresor que ha pres vida d'una manera màgica i extraordinària, la mare se'l fa seu, i d'aquesta manera passa a ser el seu present incondicional i el seu futur per sempre més.

Al llarg de la seva vida sempre serà el seu petit, fràgil i a la vegada indefens, les mans de la mare no deixaran mai d'acariciar-lo i embolcallar-lo pell a pell, per poder-lo protegir de tot i de tothom, esperit maternal.

Instants únics i anhelats vers el somni de ser mare, alegria, joia, dolçor, plaer, són sensacions i sentiments juntament amb les emocions viscudes, les carícies, les abraçades, les mirades colpidores i a la vegada intimistes, que sense dir res ho diuen tot.

Vida en estat pur.                                                          

Amb aquestes fotografies he volgut expressar aquests sentiments i aquestes emocions que flueixen entre les mares i els seus nadons.

Agrair a totes les mares i els seus fills per fer possible aquesta exposició i a la vegada donar-li LLUM.

abans del rellotge - Grup FRANCAT

abans del rellotge - Grup FRANCAT

abans del rellotge

Aquesta es una exposició que recull la mirada de vuit fotògrafs, quatre de cada costat de la frontera que va viure l’exili dels que fugien de la Guerra Civil d’Espanya. 

Una mirada al passat, plena d’actualitat. Malauradament no es va aprendre res del que es va viure, i actualment estem vivint escenes que tornen a repetir-se setanta anys després. Per això hem volgut mirar al passat i reflectir amb la mirada personal de cadascú, com veiem amb la perspectiva del temps, el que va succeir en aquells anys de principis del segle XX.

Potser, nomes mirant al passat, mirant abans del rellotge, podem aturar aquesta bogeria que trenca vides de persones, vides que es perden, vides que es trenquen i potser que si mirem abans del rellotge, podem canviar el nostre destí.

exposicions

VOFF - 2017

Lycée François ARAGO - 2017 

FINEART - 2018

AGULLANA - 2019

Lycée Notre Dame de Bon Secours - 2019

cartells 

instint

Premi Catalunya 2010

catarg

El país de los sueños
instint
 

Col·lecció guanyadora del “Premi Catalunya 2010”

Instint és la relació íntima i fràgil entre l’amor, la dolçor i la tendresa d’una mare a la seva filla, qui també arribarà a ser mare.

La combinació entre els vestits efímers i els llocs recòndits creen una atmosfera de sentiment i agraïment.

Relació mare-filla, amistat i subtilesa, la calidesa de les mans de la mare al voltant de la procreació viva i sentida.

Instint maternal. 

catarg
 

És un país imaginari, on hi viuen Elfs, Fades, Guerreres, personatges que neixen dels somnis i que ens transporten a un racó de nosaltres mateixos, que busquen trobar en el nostre imaginari aquest interior real que moltes vegades ens passa desapercebut i que no ens permet de gaudir de la vida.

Aquests personatges vénen a rescatar-nos, a salvar-nos de nosaltres mateixos, a transportar-nos a la vida real, a intentar que no ens perdem les coses importants, i que aprenguem a gaudir de les coses trivials, de les coses realment belles que ens reserva la vida: estimar, sense més ni més; a gaudir dels paisatges, de la brisa al rostre, de l’olor del mar o de l’herba acabada de tallar; d’aquelles coses que són les que realment valen la pena.

Vénen de dues cultures diferents, separades per un oceà, però les uneix una mateixa finalitat: ajudar-nos.

Deixeu-vos transportar, són personatges de bé, que volen protegir-vos. Només us heu de deixar portar, perquè us facin feliç. Són els qui habiten a Catarg, el país dels somnis.

On Sóc...

On Sóc...
Qui sóc… no ho recordo
            Aquesta foscor m’angoixa

            La solitud em desconcerta

 

D’on vinc... no ho sé

            El temps sembla haver-se aturat

            Tinc por d’aquest món que m’envolta

 

Què faig aquí... no ho entenc

            Vull despertar d’aquest somni

            La desesperació batega dins el meu fràgil                 cos

© Frederic Garrido Vilajuana

On Sóc...

© Frederic Garrido Vilajuana 2009